EL DRAMA DELS NENS “TALIBÉS”

20/02/2020

EL DRAMA DELS NENS “TALIBÉS”

#CEFCanMir #NensDeLaLlauna 2020
#CEFCanMir #NensDeLaLlauna 2020

Més de 200.000 nens deambulen per les grans ciutats del Senegal. Són coneguts com els “talibés”.

Els seus pares, degut a la seva extrema pobresa, els hi van lliurar des de molt petits a un “marabú” per que els hi ensenyés l’Alcorà (l’única formació que rebran) i els hi mantingués allotjats a la “daara”.

La majoria no se’n recorden dels seus pares i mares. Estan desarrelats de les seves famílies i de l’entorn on van néixer.

El “marabú”, aquest tutor religiós, els hi utilitza com a mitjà per a la seva pròpia manutenció, la de la seva família i totes les seves despeses amb els beneficis obtinguts de la mendicitat que els nens exerceixen durant tot el dia.

Els nens porten una llauna o un pot on van recol·lectant els diners, per això s’anomenen els “nens de la llauna”.

Les seves jornades son molt dures, comencen des de primeres hores del matí. Estan 9 hores pidolant pels carrer i altres 9 hores reclosos estudiant l’Alcorà. Després de la jornada han de portar el “irin”, que és el mínim que un “talibé” ha de lliurar al seu “marabú” (uns 50 cèntims d’euro) o bé farina, sucre o arròs.

El maltractament que reben és habitual si no satisfan els mínims que estableix el “marabú”. Molts nens arriben a ser encadenats, lligats i obligats a suportar situacions d’estrès extrem. Son nens esclaus que no tenen accés a cap dels 10 drets fonamentals de l’ONU. En cas de no complir, pateixen conseqüències greus; alguns d’ells son assassinats, crims que passen inadvertits per les autoritats.

Les condicions de vida són infrahumanes, mengen poc i malament; dormen amuntegats en qualsevol lloc, no tenen hàbits d’higiene establerts ni cap possibilitat d’accedir a un centre de salut en cas de posar-se malalts.

Sense família ni referents, sense cap tipus de formació, sense haver gaudit de la infància, sense llar. La majoria pateixen anèmia, malnutrició o malalties que arrosseguen durant tota la seva infantesa i els hi deixen greus seqüeles.

Per pal·liar aquesta situació va néixer el “Nens de la Llauna”, entitat terrassenca que treballa al Senegal des de 2013, de la que explicarem la tasca que fan durant els propers dies i com podem donar-lis un cop de mà.

Una associació que necessita el suport de tots aquells que es preocupen per la dignitat humana, i molt especialment de la infància.