“Confesiones del banquillo” és un relat cru i realista, impactant emocionalment per moments, crític amb una societat acomodada que gira la cara davant les injustícies que hem propiciat i tolerem. Una narració que pretén deixar petjada i contribuir a crear consciència; que posa de manifest la bondat i les misèries de l’ésser humà. Una obra que destil·la molt amor. L’amor, la constància i la tenacitat que una persona com el Xavi Mas aporta a un projecte col·lectiu i solidari com el que du a terme el Club Escola de Futbol Can Mir de Rubí.
El cúmul d’experiències personals que recull aquest llibre pretén fomentar l’empatia, el convenciment, contagiar l’esforç, la tenacitat, la passió, la generositat, el compromís social, l’esperança... A més, constata la certesa que per fer front a les injustícies socials no es pot ser assequible al desànim, que es possible superar barreres i que no existeixen límits ni personals ni col·lectius per fer realitat els somnis.
La passió amb la que el Xavi explica la seva experiència vital és la constant de la intensitat amb la que viu la nostra entitat la seva tasca social des de fa un lustre. Un projecte col·lectiu que pretén anar més enllà de l’esportiu, i que ha entès que la passió per futbol és una gran oportunitat per transmetre valors i per canviar, en diferent grau, la quotidianitat i la realitat de moltes persones. Una cosa que hauria de contagiar-se a qualsevol individu o col·lectiu que comparteixi aquest convenciment i que tingui una sincera voluntat per millorar aquesta societat.
Aquesta voluntat es determina amb fets concret, i aquest llibre constata que és possible canviar les coses amb petites accions que engrandeixen. Des de la nostra entitat mai hem entès com poden haver-hi persones amb limitacions funcionals, econòmiques, socials, de condició o de procedència als que els hi és impossible accedir a coses bàsiques i elementals per el seu desenvolupament, o comptar amb unes condicions de vida dignes. Des de la nostra modèstia i escala, hem demostrat que revertir aquestes realitats és possible, i fonamentalment gràcies a la feina del Xavi, els seus companys del Club, i les persones i col·lectius que ens han acompanyat.
Aquesta obra és un cant a l’esperança i una eina per remoure consciències. No importa la solitud, la indiferència o el desinterès aliens, la manca de mitjans o recursos, els desenganys, el desencís puntual o les adversitats que s’han de superar al llarg del camí; hi ha un bé superior com són la consciència i el canvi social que necessita comptar amb l’aportació de cadascun de nosaltres, per petita que aquesta sigui.
Les bones accions moltes vegades són desconegudes i efímeres. El relat del Xavi ens permet atresorar la memòria i donar pervivència i exemple més enllà del seu temps a moltes coses que donen sentit a la vida y que ens fan millors personalment i col·lectivament.
